polvo magazine

essays, reviews, poetry, short stories, everyday observations, contemporary art

with one comment

SSHHHHHHHH

El silenci trenca la calma de la nit
L’absència de la teva veu
el sospir embriagat
cigarreta en mà
fum que fuig
del deliri ególatra.

Les mans que un dia es varen aferrar als teus braços
han quedat buides
i es perden tremoloses
a la foscor del meu cos nú

Rememorant l’excitació
d’una nit d’estiu
quan els teus llavis vestien el meu sexe
i els nostres halès es confonien
en una tremolossa passió.

Em sento empresonada
en aquest llit que un dia
va ser nostre

Víctima de la pròpia melangia
em sento caduca
ha fugit el somriure perenne
i el fred de la solitut
cobreix els somnis
que un dia varem compartir.

-Rakel Delgado

Advertisements

Written by admin

February 28, 2010 at 9:57 pm

Posted in Poetry

Tagged with

One Response

Subscribe to comments with RSS.

  1. Thank You !!!!!

    Pocha Catalana

    March 7, 2010 at 12:32 am


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: